Durant la celebració de la diada de la Pentecosta, es trobaven tots junts en un mateix lloc, quan, de sobte, se sentí venir del cel un so com si es girés una ventada violenta, i omplí tota la casa on es trobaven asseguts.
Llavors se’ls aparegueren com unes llengües de foc, que es distribuïren i es posaren sobre cadascun d’ells. Tots quedaren plens de l’Esperit Sant i començaren a expressar-se en diversos llenguatges, tal com l’Esperit els concedia de parlar.
Residien a Jerusalem jueus piadosos provinents de totes les nacionalitats que hi ha sota el cel. Quan se sentí aquell so, la gent hi anà i quedaren desconcertats, perquè cadascú els sentia parlar en la seva pròpia llengua.
Estranyats i fora de si deien: «No són galileus, tots aquests que parlen? Doncs, com és que cadascun de nosaltres els sentim en la nostra llengua materna?
Entre nosaltres hi ha parts, medes i elamites, hi ha residents a Mesopotàmia, al país dels jueus i a Capadòcia, al Pont i a l’Àsia, a Frígia i a Pamfília, a Egipte i a les regions de Líbia, tocant a Cirena, hi ha forasters de Roma, hi ha jueus i prosèlits, hi ha cretencs i àrabs, però tots nosaltres els sentim proclamar les grandeses de Déu en les nostres pròpies llengües.»

Ac 2,1-11

Salm Responsorial

Sl 103,1ab i 24ac.29bc-30.31.34 (R.: 30)

Lectura de la carta primera de sant Pau als cristians de Corint
Germans, ningú no pot confessar que Jesús és el Senyor si no és per un do de l’Esperit Sant. Els dons que rebem són diversos, però l’Esperit que els distribueix és un de sol. Són diversos els serveis però és un de sol el Senyor a qui servim. Són diversos els miracles, però tots són obra d’un sol Déu que els fa valent-se de cadascun de nosaltres. Les manifestacions de l’Esperit distribuïdes a cadascú són en bé de tots.
Perquè el Crist és com el cos humà: és un, encara que tingui molts membres, ja que tots els membres, ni que siguin molts, formen un sol cos. Tots nosaltres, jueus o grecs, esclaus o lliures, hem estat batejats en un sol Esperit per formar un sol cos, i a tots ens ha estat donat com a beguda el mateix Esperit.

1Co 12,3b-7.12-13

Lectura de l'evangeli segons sant Joan

El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor.
Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.» Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdoneu, quedaran sense perdó.»

Jn 20,19-23

"Rebeu l’Esperit Sant"

Celebrem avui un dels dies més importants de tot l’any: la vinguda de l’Esperit Sant sobre els apòstols: Tots quedaren plens de l’Esperit Sant i començaren a expressar-se en diversos llenguatges, tal com l’Esperit els concedia de parlar. Ara comença ja la predicació de l’evangeli, sempre amb la força de l’Esperit. El resultat és que tots nosaltres els sentim proclamar les grandeses de Déu en les nostres pròpies llengües. Hi ha persones de molts llocs diferents (el text ho subratlla) però tots entenen la Bona Nova de l’evangeli perquè és l’Esperit qui fa entendre el missatge de Jesús: ell és el veritable Mestre, el veritable predicador de la Veritat. La diversitat queda assumida en la unitat, gràcies a l’Esperit. A Babel, tothom parlava la mateixa llengua i no s’entenien; aquí tots parlen llengües diferents i s’entenen perquè estan units per l’Esperit. És el que dirà Pau: Els dons que rebem són diversos, però l’Esperit que els distribueix és un de sol, són diversos els serveis, els miracles... però tots són obra d’un sol Déu que els fa valent-se de cadascun de nosaltres. I encara dirà: Hem estat batejats en un sol Esperit per formar un sol cos. I és l’Esperit el que fa possible el perdó dels pecats: Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats. Tot a l’Església és obra de l’Esperit. El mateix Pau diu: Ningú no pot confessar que Jesús és el Senyor, si no és per un do de l’Esperit Sant. Batejar, consagrar el pa i el vi, perdonar pecats: tot és obra de l’Esperit. Tot el bé que puguem fer és obra de l’Esperit. Nosaltres només som col· laboradors, però qui actua, qui dona fruit, qui fa eficaç l’acció de Déu en nosaltres és l’Esperit. I com només hi ha un Esperit hi ha d’haver unitat entre tots els creients, una unitat que ha de portar a l’amor. Si ens deixem guiar per l’Esperit tots els cristians, de la confessió que siguem, hem de viure en la unitat i en l’amor entre nosaltres i amb tots els homes.

Mn.Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi	Réquiem de Mozart	Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I	El Messies de Händel II	El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I	La Passió segons sant Mateu II	Messa da Réquiem de Verdi